diumenge, 28 d’abril del 2013

Raid Intercicles Illa de Rodes!!!

Més de 100 equips procedents de 11 instituts de tot Catalunya participaran al Raid Intercicles Illa de Rodes el proper divendres 3 de maig del 2013.

 

SÍNTESI-O NOCTURNA




























dimarts, 23 d’abril del 2013

Crèdit de Síntesi 5: Bàscara - Roses (19/04/2013)

 
Bon dia! comencem el nostre últim dia de crèdit de síntesi, avui com no, ja que és l'últim dia toca aixecar-nos a las 5:30h del matí a causa de la tramuntana prevista a la tarda i haver de fer vela. Estem la majoria molt cansats desprès de 180 km, i 35 km per afrontar avui. Ens despertem de nit i l'Enric va de tenda a tenda a immortalitzar algunes cares curioses d'alegria,esmorzem i recollim tot del el terreny d'en Marçal , la nostre sortida es a les 7:00h en BTT direcció Roses,fem la parada en l'hipòdrom de Bàscara, on els reporters del dia ens avancem per fer fotos,jajaja. Aquí es on comença el meu espectacular dia,per una falta de entesa meva en els coordinadors hem col·loco en una part del riu Fluvià per on no passa el grup,ja podeu veurem amb l'aigua fins als genolls al mig del riu tot sol fins que vaig veure algú del grup que anava cap a un altre lloc. En aquest moment estava molt emprenyat perquè veia que la cosa no aniria bé,estava perdut sense saber el camí,en aquest precís moment vaig relaxar-me i recórrer a alguns detalls per trobar el grup,vaig intentar seguir les roderes de bici pels encreuament fins que de sobte els trobo a tots creuant el riu per un altre costat,menys mal estic salvat!(penso) en aquell precís moment punxo roda -que divertit! Ens comença a ploure però això no m'espanta alguna cosa més greu podria passar. El camí es gairebé tot pista i carretera i travessem els municipis de Vila Joan, Arenys d'Empordà, Santa Eulàlia, Sant Miquel de Fluvià,Vila-robau, Valveralla i Sant Pere Pescado. Passem per algun corriol molt maco,prats i zones boscoses,ara fa estona que no plou. És el moment del treball en equip,ajudar als que estan més dèbils,jo m'encarrego de la Lisa que va tocada i l'empenyo durant la ruta fins que un foradet molt amable en una pista fa caurem de la bici,conjuntament amb el David Batlle(per sort ell esta bé, més o menys algunes coses ja venien de fàbrica) per la meva part estic 10 segons al terra amb bastant de mal, però una vegada em curen continuo la marxa mig en condicions i amb una mica de febre. L'últim tros fins a Roses el farem en Vela,així que ens posem els neoprens,jo m'amago una mica per posar-mel en un prat ,i quan el tenia gairebé posat a un pam meu s'aixeca un faisà que protegia els deu ous que vaig trobar,quin ensurt!.
Degut al mal temps ens remolquen fins Empuriabrava, des d'aquí som els responsables de l'embarcació l'Enric,Guille,Yoli,Anna,Roger,Gloria i jo. Amb el nostre capità pescanova el Guille que estava flipat, és pensava que era el Pirata Barba-roig en els seus millors temps,però la veritat no vam tenir cap problema ,en canvi algunes altres embarcacions si. Seguidament desembarquem al Port de Roses on ens toca anar caminant amb el neoprè fins l'Institut Illa de Rodhes,on recollirem les bicis,motxilles,etc...Ens diguem els adéu,petons i abraçades que pertoquen i vaig a casa amb un mig somriure de satisfacció personal i col·lectiva de aquests 5 dies increïbles que estic convençut que mai a la meva vida oblidaré. Gràcies a tots els qui vau fer possible aquests records,fins un altre i segurament molt aviat!

Text: A1. Alfons Deu, Enric Barneda i Guillermo De La Higuera. B1. Marçal Saenz, Jaume García, Sergi Company i Max Malet.

Crèdit de Síntesi 4: Refugi de Bassegoda - Bàscara (18/04/2013)

 
El començament del dia ha estat realment dur, degut al cansament acumulat i les fortes pujades. Hem sortit a les 8:30, pujant cap al coll de Bassegoda en bicicleta i més tard cap al cim a peu. Pel que fa a la resta del dia, ha estat relativament fàcil, on hem alternat pujades i baixades. Un cop passat Lliurona hem seguit cap a Bàscara, passant per Lladó i Canelles, un petit poble on hem fet una breu pausa. En el nostre trajecte vàrem topar amb una petita casa (segurament una “guarderia”) i un descampat, on hi havien 3 cavalls. Era un ambient molt rural, on també hi havia construït un vaixell molt interessant per als nens del casal. Aleshores hem arribat a Bàscara, on hem acampat (al camp d’en Marçal Saenz). Aquesta última nit ha estat (per a la majoria) la més divertida, ja que ens hem pogut esbargir. Al bar de Bàscara ens han tractat molt bé. A part, el menjar estava exquisit. Aquest dia ha estat d’aquells que t’agradarien repetir, una experiència única on les dues classes s’han unit per assolir objectius comuns.

Text i fotos: A5. Isart Meléndez i David Alzina. B5. Andoni Alafostergios, Joan Mallart, Genís Bofill i Oscar Galadí.

Crèdit de Síntesi 3: Les Salines - Refugi de Bassegoda (17/04/2013)

Ens despertem a les 7:00 del mati per començar a recollir i a preparar tot per marxar. A les 7:15 a esmorzar. El grup B li toca recollir les tendes. A les 8:30 el grup A surt direcció Pic de Muxer el grup B recull totes les tendes i sortim 15 minuts mes tard. Comencem a sortir a peu, comencem amb una rampa molt dura. Al cap de 15 o 30 minuts arribem al Pic Muxer, fem algunes fotos i seguim ràpidament perquè teníem un dia molt dur per endavant, anem direcció el Roc D'en Frausa. Aquí els dos grups en agrupem perquè un dels grups no tenia el guiatge fet i el grup B guia fins el coll de la dona morta on un dels guies fa una explicació de la historia del coll de la dona morta i aprofitant per descansar 10 minuts i per menjar i veure. Continuem sense fer cap arada. Fins que baixant d'una muntanya una companya nostre que es torci el turmell, la van tenir que ajudar a baixar entre uns quants fins que li van deixar uns pals que tenia un company. Un company nostre va anar a buscar una btt per que pugues baixar en bici i va anar amb ella fins la furgo. Fem una parada llarga per descansar, dinar i cambiar de guies i de ruta de a peu a btt. Ens preparem per sortir amb btt que teníem un tram tot baixada per desprès pujar al refugi de Bassagoda. Va durar 3 o 4 hores a un bon ritme. Quan vam arribar al refugi, la furgo no podia anar fins el refugi i teníem que transportar tot el menjar i tot per cuinar uns 200 metres, sembla que no es gaire però amb tot el cansament acumulat es va fer una mica dur. Els organitzador van fer el sopar i vam anar a dormir tots bastant aviat perquè estàvem tots cansats d'aquell dia.

Text i fotos: A4. Anna Cruz, Yoli Pérez, Roger Farrarons i Glòria Domínguez. B4. Helena Manera, Ramon Serrano i Albert Torrent.

Crèdit de Síntesi 2: La Salut de Terrades - Les Salines (16/04/2013)

 
En David ens ha aixecat a les 7 hores, mentre que en Llimona, l’Aniol i l’Iván preparaven l’esmorzar. Un cop tot a punt, hem esmorzat i ens hem preparat cadascú dos entrepans per dinar.
En acabar això ens hem dirigit al Santuari de La Salut de Tarrades, (a uns 50 metres del campamet). Al santuari hi havia una sala fosca, que s’hi entrava per una cortina vermella. Hi havia moltes ofrenes de persones esportistes dirigides a aquesta patrona: pròtesis, botes de futbol...
Un cop hem marxat d’allà, hem seguit fent una pujada fins a arribar a l’ermita de Santa Magdalena. En aquesta pujada en Jaume ha fet veure que s’havia fet mal al colze en una caiguda per posar a prova els guies, que per sort ho han fet bé. En arribar a l’ermita hem pogut veure una campana a la part de fora, que es podia tocar estirant una cadena, i els quatre friquis, han anat a fer el notes i han començat a tocar la campana.
Un cop se n’han cansat,  hem baixat al Pantà de Boadella, i allà hem menjat una mica, hem preparat els caiacs i hem anat vorejant la flora del Pantà que ens quedava a mà esquerra. Com sempre hi ha hagut els típics que bolquen o els tiren del caiac: com en Mallart, que ha esquitxat al Sergi i al Marçal i després ells l’han bolcat. Però el més bo es que en Mallart es pensava que havia bolcat ell sol...
També s’hauria de destacar el moment que en Galadí i l’Ivàn volien bolcar el caiac de les ¨pin i pon¨ i elles dos han saltat al caiac d’en Galadí i l’Ivan i al final han acabat bolcant tots quatre.
Finalment hem arribat tots sencers a la central. Un cop allà, hem desinfectat els caiacs, els hem endreçat i hem marxat fins a Maçanet guiats pel grup de l’Helena, que segons ells a aquest tram només hi havia dues pujades al principi i la resta seria baixada, però no hi havia baixada...
Hem arribat a Maçanet i hem fet una parada llarga en front d’un local on havíem de deixar les bicicletes fins l’endemà al matí, i mentrestant esperàvem als de l’altra classe, allà, descansant.
Quan han arribat, nosaltres hem marxat ja en direcció Les Salines. En aquest tram en Torrent, que feia de guia, anava tan ràpid com mai havia anat, semblava que s’hagués cardat alguna substància...
Finalment hem arribat a la zona d’acampada, hem fet estiraments, hem anat a preparar les tendes, a escriure la memòria del dia i per acabar a dormir.

Text i fotos: A3. Oscar González, Joan Paunero i Lisa Steiniger. B3. Pau Pagès, Pol Gomis, Alejo López.

Crèdit de síntesi 1: Roses - La Salut de Terrades (15/04/2013).

 
Dilluns dia 15 vam arribar tots a les 7:45 a l’institut, vam estar preparant i organitzant tot el material necessari per a la sortida. Un cop tot estava  enllestit vam sortir tots direcció la hípica Aiguamolls , quan vam arribar a la hípica, ens vam separar en tres grups, un de monta i dos més que anirien amb btt. S’han fet tres grups perquè tres persones muntarien el mateix cavall durant el recorregut. Un cop arribats a la hípica els que els hi tocava muntar s’han estat preparant i carregant les bicis al remolc. De mentres els altres han estat netejant cascos, raspallant i ensellant els cavalls. Un cop estava tot preparat hem sortit direcció Pedret i Marzà on allà realitzaríem el primer canvi. Durant el recorregut no hem fet més cosa que pas i trot anglès. Hem arribat a Pedret i Marzà i allà vam canviar de grup, els que feien monta passarien a fer btt i el següent grup que li toqués monta, passaria a fer monta.
De Pedret i Marzà vam anar fins un pont pròxim a Peralada, on passava el riu Muga. Arribant al pont vam haver de creuar el riu Muga, va ser bastant accidentat, hi van haver-hi unes quantes caigudes. Quan vam arribar al pont vam fer l’últim canvi, que el recorregut seria del Pont fins a una esplanada prop de Pont de Molins. Podem remarcar la caiguda del nostre company Joan Paunero, que va tenir que abandonar el crèdit i reincorporar-se el dijous. Un cop vam arribar a l’esplanada prop de Pont de Molins, allà vam dinar i vam carregar tots els cavalls perquè tornessin cap a la Hípica. Vam sortir tots amb btt fins arribar un lloc, on alguns companys van tenir valor de banyar-se. Quan ens vam fer la foto i els companys es van sacar  vam anar cap a les Escaules on allà començaria el primer guiatge fins a la Salut. Allà a les Escaules ens vam separar A i B, de A van guiar L’Isart i en David Alsina, el guiatge no estava molt correcte, es sabien la ruta, però faltaven explicacions i coordinació entre els dos. Durant aquest guiatge vam poder contemplar tota la vegetació que va devastar l’incendi de l’estiu passat a l’Alt Empordà, molt trist..
Vam arribar a la Salut, on vam poder entrar dins l’església, una església petita que té la particularitat de que té una saleta on persones que han tingut accidents amb alguna part del seu cos, van allà i dipositen el membre que ha estat afectat.
Un cop vam fer la visita vam preparar les tendes, vam acampar a un lloc bastant gran, on hi havia un camp de futbol. Vam berenar i vam fer el nostre diari individualment. Vam tenir estona lliure i cap allà les 21, vam sopar al restaurant de la Salut, on vam menjar molt bé, vam menjar macarrons i pollastre amb patates i gelat. Un cop vam acabar vam fer una orientació nocturna, una experiència molt bona i bastant divertida. Vam anar a dormir cap a la 1, i l’endemà ens tocava un llarg dia. El dia no va ser dur.

Text i fotos: A5. Héctor Moreno, Àlex Toribio, Arnau Verdier i David Batlle. B5. David Solís, Ivan Acedo, Xavi Llimona i Aniol Saló.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Sortida 2 dies de BTT (18 i 19/03/2013)

Dia 1:


Eren les 8 del matí i estàvem tots a l’institut preparats per sortir. Ens esperava un dia dur, 55km i 1800 D+. Els primers trams són molt senzills, passem per la plana de l’Empordà. Són zones d’aiguamolls molt planeres i molt rodadores. Fins aquí tot va bé. Quan comencem a acostar-nos a Garriguella trobem petites rampes molt fàcils però que molesten.  Fem les parades com a totes les rutes per esmorzar, canviar alguna punxada només de començar, ...
Un cop arribem  a Sant Quirze del Vallès ja veiem el festival. Comencen les rampes més besties i les pujades més llargues. A partir d’aquí fem dos grups, uns que faran un variant física i tècnica força dura i uns altres que tiraran per una pista que fa baixada. La variant són una sèrie de rampes molt i molt dures però la part bona és que són curtetes. Al final de les rampes trobem un corriol molt xulu i força tècnic en alguna zona. Ens ajuntem tots a baix i dinem.
Desprès de dinar comencem una pujada llarga però constant sense rampes molt inclinades. El problema d’estar arribant al final de la ruta és la fatiga acumulada durant tota la ruta. I també l’acumulació d’hores sobre la bicicleta. Però quan arribem a dalt i s’acaba la pujada comença l’últim tram de la ruta, una pista que fa uns puja i baixa molt divertits, també se li diu “la muntanya russa”. Aquí el cansament fa que algun alumne caigui i es faci una mica de mal. Al final de la pista trobem els últims dos kilòmetres de la ruta, el problema és que són tots dos de pujada. Però afrontem tots el repte final com podem i acabem arribant al castell de Requesens. Baixem un corriol molt fàcil i arribem a la nostre zona d’acampada.
El dia s’ha acabat i ara ja toca començar a pensar en demà i netejar la bici, engrassar-la, fer estiraments i cuidar-se una miqueta per demà estar al cent per cent. Muntem el campament, cada grup monta la seva tenda i la prepara per anar a dormir. Desprès de sopar en Ruben ens fa fer una examen de dinàmica de grups. Tots assentats amb els frontals, fen els exàmens, una manera diferent de fer els exàmens.
Ara si que si s’acaba el dia i tots a dormir que demà ens espera un dia força dur.

Text: Jaume García.

Dia 2:

Vàrem  despertar-nos quan ja havia deixat de ploure, varem esmorzar i posar-ho tot a punt ràpidament  els núvols  passaven ràpids sobre els nostres caps, la velocitat indicava que a la carena del puig neulós el vent era criminal. trigàvem en sortir, en Toni i en Ruben ens van dir que a dalt no hi aniriem, que era molt arriscat, així dons ens varem encaminar cap a l'avioneta estavellada, sincerament impressionant. Després varem fer una serie de baixades amb corriol inclos  i, percert, preciós el corriol. Després va ser tot planer fins ha Roses, tot aixó passant per Sant Climent i per Castelló.
Text:Andoni Alafostergios
Fotos: Xavi LLimona i Roger Farrarons