Avui ens a tocat fer conducció a peu amb en Xavi i en Roger,alguns camins han estat complicats i altres molt més fàcils. Molt bon exercici per practicar la nostre tècnica de caminar entre diferents elements del medi i el futur guiatge que impartirem. La sortida l`hem iniciat a l’Institut Illa de Rodes sobre les onze del matí, després de un petit anàlisi informatiu i el repàs previ de material, roba, etc…(Tot estava practicament correcte, millorarem de cara al proper dia).
Comencem el recorregut en direcció al camp de futbol,en aquest troç ja identifiquem pintades grogues de camins locals en alguna paret. Arribem al Mas d`en Massot,en aquest moment el guiatge el portem els alumnes del CAFMN per parelles i amb canvis cada un cert temps ,amb direcció Can Panyayo ,el dia es realment bo això ens dificulta la feina, només el treball en equip i compartir un simple glop d`aigua farà que conseguim el nostre objectiu d`arribar al cim. Seguidament passem per un curriol que ens porta a una pista, en aquest moment tenim d`estar més alerta està molt més transitada, el que deia justament trobem un ciclista –“Bon viatge, adeu”- continuem per la pista creuem el Mas d`en Pairet, i a nosoltres alguna gallina que altre. Són les dotze quan arribem a la Bassa d`en Coll, fem una petita aturada i en Xavi ens explica l`activitat i el que volen veure de nosaltres el dia de la castanyada quan guiem els nens de primer i segon de la ESO,segur que surt tot bé!
La nostre següent direcció és la Fontassa,ara els nostres guies són l`Alex i en David i ve pujada, no poden accelerar el ritme perquè de seguida deixem una part del grup enrrera,ja pensem en això i en Roger també tanca el grup. Pujem,pujem i pujem aquest cop no arribarem al cim del Puig de l`Àliga ,però si al del Puig Cabrit, és una sensació molt estranya sembla insignificant i segurament no t`aporta res, però la felicitat i llibertat que dona arribar al cim, omplir el pit i simplement disfrutar de les vistes és incomparable.
Ara sí! Com a premi dinem,tinc encara els macarrons a la boca quan hem lligo el casc i tartera avall, tots ens hem atrevit encara que algú a sofert les conseqüències (David Batlle,lleu)per tots era la primera experiència i va agradar. Finalment agafem un corriolet de baixada una mica brut de pedres i arribem a l`institut a dos quarts de quatre , cansats i amb una experiència nova a les nostres vides…
Comencem el recorregut en direcció al camp de futbol,en aquest troç ja identifiquem pintades grogues de camins locals en alguna paret. Arribem al Mas d`en Massot,en aquest moment el guiatge el portem els alumnes del CAFMN per parelles i amb canvis cada un cert temps ,amb direcció Can Panyayo ,el dia es realment bo això ens dificulta la feina, només el treball en equip i compartir un simple glop d`aigua farà que conseguim el nostre objectiu d`arribar al cim. Seguidament passem per un curriol que ens porta a una pista, en aquest moment tenim d`estar més alerta està molt més transitada, el que deia justament trobem un ciclista –“Bon viatge, adeu”- continuem per la pista creuem el Mas d`en Pairet, i a nosoltres alguna gallina que altre. Són les dotze quan arribem a la Bassa d`en Coll, fem una petita aturada i en Xavi ens explica l`activitat i el que volen veure de nosaltres el dia de la castanyada quan guiem els nens de primer i segon de la ESO,segur que surt tot bé!
La nostre següent direcció és la Fontassa,ara els nostres guies són l`Alex i en David i ve pujada, no poden accelerar el ritme perquè de seguida deixem una part del grup enrrera,ja pensem en això i en Roger també tanca el grup. Pujem,pujem i pujem aquest cop no arribarem al cim del Puig de l`Àliga ,però si al del Puig Cabrit, és una sensació molt estranya sembla insignificant i segurament no t`aporta res, però la felicitat i llibertat que dona arribar al cim, omplir el pit i simplement disfrutar de les vistes és incomparable.
Ara sí! Com a premi dinem,tinc encara els macarrons a la boca quan hem lligo el casc i tartera avall, tots ens hem atrevit encara que algú a sofert les conseqüències (David Batlle,lleu)per tots era la primera experiència i va agradar. Finalment agafem un corriolet de baixada una mica brut de pedres i arribem a l`institut a dos quarts de quatre , cansats i amb una experiència nova a les nostres vides…
Alfons Deu i David Batlle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada